Són sens dubte les tortugues més famoses de la petita i gran pantalla. Es tracta de quatre tortugues que en un accident van tenir una mutació que les va convertir en tortugues-humanes. Els protagonistes es diuen Michelangelo, Donatello, Leonardo i Raphael.

 

En la pel·lícula de Buscant a Nemo (Finding Nemo), de Pixar Animation Studios, el protagonista és un petit peix pallasso que és capturat i dut a un petit aquari d’un dentista. El seu pare va a la recerca de Nemo, i pel camí ha de superar innombrables perills. És durant aquest viatge que coneix a un grup de tortugues marines, on vam trobar a Crush i les seves filles, qui ajuden a orientar-se al pare de Nemo.

- Tortugues marines: Són les tortugues que viuen en els diferents mars i oceans del planeta. Hi ha molt poques espècies (tan sol 7), i estan en perill d’extinció, perquè les pesquen (moltes sense voler, però algunes les pesquen per a menjar-se-les).

- Tortugues terrestres: Són les típiques tortugues lentes, amb closques bastant bombats, que acostumen a menjar vegetals i verdures. Hi ha moltes espècies d’aquest tipus, i es poden trobar a Amèrica, Europa, Àsia i Àfrica. Les cal són molt grans, com les tortugues de les Galápagos, i algunes molt petites, com unes espècies africanes que no amiden més de 10 cm.

- Tortugues aquàtiques: Amb aquest nom es coneixen les tortugues que viuen en aigua dolça: en rius, llacs, estanys, pantans, … Hi ha moltíssimes espècies d’aquest tipus en tots els continents, però les més conegudes són les tortugues americanes, com les d’orelles vermelles (en totes les botigues venen espècies similars). En aquest grup també trobem les tortugues de closca tova, la tortuga mordedora, la tortuga mata-mata, les tortugues de coll lateral, …

- Tortugues semi-aquàtiques: Es tracta de tortugues que viuen en llocs molt humits, i que de vegades estan en terra i de vegades en l’aigua. Hi ha també moltes espècies en aquest grup, sobretodo a Amèrica i a Àsia.

Hi ha dues característiques que sempre han definit a les tortugues: són lentes i tenen una closca. En realitat, això no és del tot cert. Hi ha tortugues que són molt veloces, com algunes tortugues d’aigua i com les tortugues marines, i també hi ha tortugues que no tenen closca: les tortugues que closca tova. Aquestes tortugues tenen una espècie de pell dura en lloc de la closca, ja que el seu defensa és el camuflatge (amagar-se en la sorra del fons) i la seva velocitat per a fugir.

Les tortugues, com la resta de rèptils, tenen escates (no tenen pell com la nostra ni tampoc pèl). Aquestes escates són com petites plaques posades unes damunt d’unes altres, que els serveixen com protecció (si els mosseguen, no els fan tant dany com ens farien a nosaltres).
També tenen ungles molt fortes, i la majoria d’elles tenen una molt bona defensa: amagar-se dintre de la closca. D’aquesta forma, si algun animal els ataca, solament es troba amb la seva dura closca, ja que les seves patitas i el seu cap estan amagades dintre d’ell.

Diuen que un matí d’hivern, però que no feia gaire fred. La llebre estava estirada sota una figuera, mirant el cel.

De lluny va sentir les passes lentíssimes de la tortuga.

- Ara faré una broma a aquesta camacurta.

Quan la tortuga era a prop seu va dir-li ràpidament:

- Tortuga, vols fer una cursa amb mi?

- Sí, estimada llebre. Avui em sento les cametes fortes. Fins a on vols arribar?

- Veus aquella olivera on hi ha un ocell?

- Sí, ja la veig! – contestà la tortuga. Van comptar fins a tres i la tortuga va començar a moure’s lentíssimament, fent esforços per tal de bellugar la seva closca. La llebre, en canvi, va quedar-se sota la figuera xiuxiuejant: “No cal que m’esforci, sóc més ràpida que ella “. I es va quedar ben adormida. Mentrestant la tortuga anava caminant. Tenia les cametes vermelles de tant que s’esforçava, i pel front li queien gotes de suor.

De cop la llebre va aixecar les orellasses en sentir el piu-piu d’un ocell. Va veure que la tortuga estava a punt d’arribar a l’olivera. Va fer un bot i es va posar a córrer rapidíssima per tal d’atrapar la tortuga.

Però en arribar a l’olivera la tortuga ja l’esperava tota suada. La llebre que era rapidíssima havia perdut, havia perdut!

- Amiga llebre, què faries si portessis la casa al damunt com jo? – va dir la tortuga encara esbufegant.

La llebre va abaixar les orelles i amb les dentotes es mossegava la llengua per no plorar.

És per això que diuen allò de “No t’adormis sota la figuera”.

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070500_19_468899__Comunitat-Valenciana-tortuga-Florida-llega-Bellus

XIQUET O XIQUETA?

http://www.myspace.com/trencaclosques